Espacios de lectura

La recreació històrica, la faula “distòpica” i la realitat documental són diverses maneres d’expressió del llenguatge cinematogràfic. La selecció de pel·lícules que presenta la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona a partir de aquest mes es centra en una mirada reflexiva i crítica sobre el Dret en general i sobre els Drets Humans en particular. L'intenció és contrastar com conceptes com “igualtat”, “dignitat”, “Estat de Dret”, “tutela judicial”, o “diferència”, “alteritat”, “immigració”, “control”, “excepcionalitat” són tractats en major o menor grau per les pel·lícules programades al cicle. A més, l’oportunitat de comptar amb artífexs de algunes pel·lícules i d’altres experts en cinema pot donar major interès i profunditat als col·loquis que generarà la seva projecció. Una part essencial d’aquest cicle serà el fòrum de debat sobre les pel·lícules: potser el tractament cinematogràfic del Dret i els Drets Humans presenta una descripció crua de la realitat (des del documental)

Entrada de la sala Forn de Teatre Pa'tothom Durante las dos últimas semanas, brevemente, los artistas Laila Serra, Gemma Serrahima, Manuel Atuan y Samira Badran nos han invitado, a través de sus ojos, a realizar miradas sobre Palestina. Y ahí precisamente, en ese «sobre», reside el punto en que se me queda detenido bruscamente el pensamiento... ¿«Sobre»?, ¿desde dónde? La artista Samira Badran me confirma algo: me cuenta que en su tierra, los asentamientos de colonos israelíes practican una arquitectura que se asemejaría casi por completo al viejo panóptico de las prisiones que destacará Foucault: se sitúan en la parte alta de las colinas, desde donde pueden ejercer un verdadero control visual de su enemigo vencido. Vigilancia y amenaza, multiplicada en una estructura cancerígena. Tenemos una primera mirada doblegada que desplaza el «sobre» a un «desde abajo» inevitable, si queremos situarnos a la altura del pueblo palestino. Samira Badran,  Glass Village in Al Khalil (1